dimarts, 26 de juny del 2012


*

Sense mastegar, devoro els
quilòmetres de catifes
grises, que es despleguen nus,
cosits per fanals metàl·lics,
inexpressius. I el quitrà,
esgarrapat pels ensurts,
ens musita a cau d’orella:

la vida
com aquesta poesia
insubstancial.

*
Publicat per a

4 comentaris:

  1. Oriol S.4 de juliol del 2012, a les 12:35

    Brillant! :-)

    ResponElimina
  2. victor4 de juliol del 2012, a les 14:33

    jajajjaaj merci oriol, ets l'òstia!

    ResponElimina
  3. Almafuentes 10 de juliol del 2012, a les 17:25

    hola volia saber com puc participar en la marató poetica i si es posible fer-ho en castellá moltes gracies

    ResponElimina
  4. victor11 de juliol del 2012, a les 2:37

    ostres alma m'encantaria ajudar-te, però jo no en tinc ni idea. A quina et refereixes?? Com és que m'ho preguntes a mi??

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)