*
Sense mastegar, devoro els
quilòmetres de catifes
grises, que es despleguen nus,
cosits per fanals
metàl·lics,
inexpressius. I el quitrà,
esgarrapat pels ensurts,
ens musita a cau d’orella:
la vida
com aquesta poesia
insubstancial.
*
Brillant! :-)
ResponEliminajajajjaaj merci oriol, ets l'òstia!
ResponEliminahola volia saber com puc participar en la marató poetica i si es posible fer-ho en castellá moltes gracies
ResponEliminaostres alma m'encantaria ajudar-te, però jo no en tinc ni idea. A quina et refereixes?? Com és que m'ho preguntes a mi??
ResponElimina