dijous, 19 d’octubre de 2017






jo sé que no vull trobar,
per poder seguir buscant
i tenir així una excusa

és la flama mossegant
les hores mortes que espanta,
aquesta nostàlgia, quasi
malaltissa, que s'arrapa
al fons

sobreviure és el problema,
agitar aquest cos inert

que no gosa pronunciar-se




dilluns, 13 de març de 2017



TORNAR A TREPITJAR VERS
TORNAR A MENJAR ESCENARI



dissabte, 23 de juliol de 2016








 colpeja furiós un passat

irònic, per entendre aquest

present miop, que mira al terra


en aquest del revés continu,

les cicatrius són la drecera


l'eriçó metàl·lic et vigila,

les agulles, són ulls que esperen,

fredes pues, que il·luminen el

camí









dissabte, 3 d’octubre de 2015








 la màscara se’m menja,

ja fa temps que vaig perdre el guió

d’aquesta obra absurda.

ja fa massa del mirall trencat,

del crim i del càstig.

m’hauré d’inventar un nom,

un lloc, una cara.



i si no en tinc prou amb la vida?




dimecres, 5 d’agost de 2015




 me alimento del vuelo del suicida

me nutren sus razones

ese espacio entre sus ojos

ya sin lágrimas

ya sin párpados de fuego



solo ante el anochecer

el último humano


el triste aleteo del ser

fingiendo ante el espejo





divendres, 16 de gener de 2015





Passar comptes i cremar les naus.
En aquesta llum que devora el
trajecte, per fi sol, vull
plantar la meva creu.





dimarts, 23 de setembre de 2014




A vegades un té el plaer de ser convidat a participar en obres col·lectives. L'artista Kai Corvus va tenir la idea de demanar-me formar part d'un projecte anomenat Dopppelgänger. Aquí està el resultat, com podeu comprovar, és un fanzine dedicat a Twin Peaks. Us el recomano molt i molt, no perquè jo hi hagi ficat cullerada, sinó perquè La Cuerva, cada cop vola més alt. kaicorvus.com








EL OTRO EN EL ESPEJO


ARRANCAR LA SOLEDAD, DE
ENTRE LAS UÑAS DE LOS MUERTOS, 
MIENTRAS LA AGONÍA REPTA,
ESCALÓN A VÉRTEBRA,
CONSUMIENDO TUS SECRETOS.

CONTINUAR, SEDIENTO POR LAS
CALLES, COMO EL ANIMAL QUE ESCAPA,
GARGANTA A TRAVÉS DE ASFALTO,
PIEL A TRAVÉS DE LLUVIA,
PARA AMANECER SUCIO, CEDIENDO
AL MIEDO CON OJOS DE LECHUZA.

Y ACABAR BAJO EL BOSQUE
ARRASTRANDO MIS YOES POR LAS 
NOCHES, PORQUE SABES QUE ALLÍ,
TRAS LA CORTINA, SE ESCONDE LA
SONRISA.






dimecres, 20 d’agost de 2014









omplir un desert d'adéus
i entendre que la vida
és un comiat continu,
un ocell sense ales
preguntant perquè, un
laberint dins la motxilla
d'un viatger del temps que
s'apropa, però no arriba
als somnis del vell proletari
que mira aquest futur-trinxera,
aquest present senil, aquest
passat de moda, de rosca,
de voltes de campana que
no sona, perquè no tan sols
calen fusells, sinó dits
que premin el gallet





dilluns, 23 de juny de 2014

*

Text que acompanya l'obra de la ceramista Penélope Vallejo amb la col·laboració de l'Alexandra Ortiz




i tu, que mires i escoltes i prens i dónes,

 tanques i obres portes, cels i boques,

de paraules de fang, que emigren,

buscant nous significats


ets la clau d'un espai verbal

en re menor, del ritme còsmic

que batega en les profunditats

d'una illa salvatge que glopeja,

en secret, demàs, camins, arrels i

proteïnes d'aquest regne, que ara

pol·linitzes  



*

dimarts, 31 de desembre de 2013



GRÀCIES A TOTS I TOTES 
ELS QUE VAU VENIR AL 
RECITAL DE 
"L'ESTRUÇ O LA 
IRREALITAT DE LA TRANSPARÈNCIA"
VA SER UNA NIT BRUTAL