omplir un desert d'adéus

i entendre que la vida

és un comiat continu,

un ocell sense ales

preguntant perquè, un

laberint dins la motxilla

d'un viatger del temps que

s'apropa, però no arriba

als somnis del vell proletari

que mira aquest futur-trinxera,

aquest present senil, aquest

passat de moda, de rosca,

de voltes de campana que

no sona, perquè no tan sols

calen fusells, sinó dits

que premin el gallet