dimecres, 20 d’agost de 2014









omplir un desert d'adéus
i entendre que la vida
és un comiat continu,
un ocell sense ales
preguntant perquè, un
laberint dins la motxilla
d'un viatger del temps que
s'apropa, però no arriba
als somnis del vell proletari
que mira aquest futur-trinxera,
aquest present senil, aquest
passat de moda, de rosca,
de voltes de campana que
no sona, perquè no tan sols
calen fusells, sinó dits
que premin el gallet





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada