colpeja furiós un passat
irònic, per entendre aquest
present miop, que mira al terra
en aquest del revés continu,
les cicatrius són la drecera
l'eriçó metàl·lic et vigila,
les agulles, són ulls que esperen,
fredes pues, que il·luminen el
M'agrada!!!! Aquest poema i tot el blog! Quin descobriment! ole ole
ResponEliminaEscriu més, amb aquesta tendra negror teva, pura crítica!:)
e.
M'agrada!!!! Aquest poema i tot el blog! Quin descobriment! ole ole
ResponEliminaEscriu més, amb aquesta tendra negror teva, pura crítica!:)
e.
Gràcies Elena :D
ResponElimina