dissabte, 23 de juliol del 2016








 colpeja furiós un passat

irònic, per entendre aquest

present miop, que mira al terra


en aquest del revés continu,

les cicatrius són la drecera


l'eriçó metàl·lic et vigila,

les agulles, són ulls que esperen,

fredes pues, que il·luminen el

camí









3 comentaris:

  1. M'agrada!!!! Aquest poema i tot el blog! Quin descobriment! ole ole
    Escriu més, amb aquesta tendra negror teva, pura crítica!:)

    e.

    ResponElimina
  2. M'agrada!!!! Aquest poema i tot el blog! Quin descobriment! ole ole
    Escriu més, amb aquesta tendra negror teva, pura crítica!:)

    e.

    ResponElimina