A LES BARRICADES
em vens al cap com
una punyalada,
quan recordo les
paraules, subjectes
com llances a la
boca. Sí, recordo
la boca, els teus
llavis tous en guerra,
la llengua salvatge
presentant batalla.
I el cos, el meu cos,
patint gustós el
setge.
Recordo trinxeres,
carrers cosits per
barricades, caos,
fum i veus d’alarma.
Després dels quals no
quedava res, tan
sols tu i jo, al llit,
certificant la
victòria.
oju: barricadEs! :P
ResponEliminam'agrada la comparació!
jajjajjaj eres la única que me hace caso!!! ;)
ResponEliminaHola, Victor
ResponEliminamolt bé la reactivació d'aquest blog, espero que els mals temps per la lírica s'hagin esvaït. Em vas dir fa molt de temps que no deixés de cantar, no deixis tu tampoc la poesia.
records
Mercè
gràcies mercè, doncs el blog mai ha estat aturat, el que passa és que quan no escric molt o res... doncs tampoc penjo massa cosa... la veritat és que no deixo d'escriure, però cada cop tinc menys temps i clar, es nota. Salutacions gospelianes!
ResponElimina