TROBO QUE NO EM MIRES,

MIRO, PERÒ NO ET TROBO

quan no cal dir res

les paraules, suren

transparents, entre ulls

que juguen a empaitar-se

és quan tot està

dit, que els gestos cauen,

com soldats ferits dins la trinxera

és quan no hi ha temps

que ens n’adonem, de

quant pesen els dies

és tard per canviar