divendres, 15 de novembre del 2013



RELIGIOSAMENT ATEU
DEMÒCRATA FINS AL FEIXISME
 

dijous, 14 de novembre del 2013






Necessitem de la resta,

per adonar-nos que estem

sols. El viatge ens acompanya.

Som passatgers del temps, buscant

un lloc, on morir tingui sentit,

si hi ha un nosaltres.



divendres, 27 de setembre del 2013



SOM PRESONERS
D'UNA PELL SENSE MEMÒRIA



 

dimarts, 20 d’agost del 2013




constatar que l'única cosa
que t'uneix a la vida, és
el que te'n fa evadir

conscient del parany del cercle
traço una recta mental

com qui deixa de viure 
per escriure, i no escriu
perquè no viu




dijous, 27 de juny del 2013





Es Qui Zoo Fre N’hi ha


Et rebutjo a tu,
que ets de romaní
i escrius els dies amb
somriures.

A tu, que t’omples la
boca de... paraules sobre el
món salvatge i animal,
quan el teu problema és
que ets massa humana.

Et dic que no, a
tu i als teus ulls de mel
ribetejats amb rímel,
a la teva olor dolça
de no sé què que embafa.

A tu, que representes
la vida tot visquent
el teatre, i al teu jardí
perfectament feliç,
on de tant sucre
les flors cauen pútrides,
us dic NO!

A tu que ets canyella,
menta, orenga, marduix,
estèvia i farigola...
et dic que, personalment,
prefereixo les males herbes.




dijous, 30 de maig del 2013



0/1=0

la corda al coll
de la necessitat

suau s'escolen els indicis
entre les ungles del passat

som el residu de la divisió
de la mort amb la vida



 

divendres, 26 d’abril del 2013

Penyita demà potser estic al convent de sant agustí recitant una mica no sé... entre 18.30h i 20.00h  en algun moment...

dimecres, 24 d’abril del 2013



Companys i companyes de tinta i pensaments tinc el 
plaer de presentar-vos una proposta de música i poesia
experimental:

 Dabú vs Els budells de la nit


UN VESTIT A MIDA




soundcloud.com/dabumusic/un-vestit-a-mida



dimecres, 17 d’abril del 2013



AVIAT I EN COL.LABORACIÓ AMB DABÚ
US PRESENTARÉ UN ALTRE EXPERIMENT!


divendres, 12 d’abril del 2013



Chinoy








si llevo la amargura de armadura

justifico mi carencia en los demás

quizás vendrá siniestra la locura

inquieto vive el loco su ansiedad



que ya no quedan fuentes ni ataduras

caigan los puentes ya de la obviedad

a rastras grita el viento sin censura

canciones de una triste realidad



sin tiempos, realidades, sin fisuras

ni sueños que llevarse más allá

ha muerto en mi existencia la cordura

sin rastros, sin camino, sin final