dijous, 30 de maig del 2013



0/1=0

la corda al coll
de la necessitat

suau s'escolen els indicis
entre les ungles del passat

som el residu de la divisió
de la mort amb la vida



 
Publicat per a

4 comentaris:

  1. Oriol Serra30 de maig del 2013, a les 9:55

    Residu, divisió, mort i vida... Que gran!

    ResponElimina
  2. Paulalalaaa27 de juny del 2013, a les 15:26

    l'últim vers és la canya, certament!

    ResponElimina
  3. Anònim4 d’octubre del 2013, a les 4:02

    El títol em motiva. Ës una pena no poder posar 1/0 que tendeix a infinit, obrint un món de possibilitats encara que totes elles ben incertes.
    Salutacions

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)