Es Qui Zoo Fre N’hi ha
Et rebutjo a tu,
que ets de romaní
i escrius els dies amb
somriures.
A tu, que t’omples la
boca de... paraules sobre el
món salvatge i animal,
quan el teu problema és
que ets massa humana.
Et dic que no, a
tu i als teus ulls de mel
ribetejats amb rímel,
a la teva olor dolça
de no sé què que embafa.
A tu, que representes
la vida tot visquent
el teatre, i al teu jardí
perfectament feliç,
on de tant sucre
les flors cauen pútrides,
us dic NO!
A tu que ets canyella,
menta, orenga, marduix,
estèvia i farigola...
et dic que, personalment,
prefereixo les males herbes.
Es Qui Zoo Fre N'hi Ha... Que gran!
ResponEliminadoncs..no se , volia fer una critica però ara no em surt, a mi personalment em treu la soledat, de que tothom busca la matèria que confon amb l'amor, i se sap aixi , amb la teva poesia si es que es tal cosa , jo no ho sé, que la cultura no ens ha arrebatat a tots/es.arrebatat o près. M'ha fet pensar en aquella noia que vaig veure que tenia uns cabells impossibles de tant macus, i nava feta un figurín, i de lo irreal i insulsa que va semblar-me.tot i que hi reconeixia la bellesa es clar, però no hi ha com el fonoll
ResponElimina