dissabte, 30 d’octubre del 2010



.
suca al final
vora l’instint
la boca molla

vine
a través dels ulls
la mitjanit t’estira

em vull a dins
gota a gota
destil·lant-te
.

4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. La nit m'estira, la matinada m'abraça i el dia següent m'aixeco amb totes dues al llit. Per sort em fan un encanteri i em regalen uns minuts de glòria amnèsica. Les dues fades m'alliberen de recordar-me qui sóc i què vaig fer mentre elles m'observaven des de l'estar. Un cop he travessat la treva, sense adonar-me, fugen i m'engoleix una onada de tristor.

    ResponElimina
  3. oi què maco barnolas
    ets tota una artista
    endavant!!!

    ResponElimina