dijous, 30 de setembre del 2010

.
.

.

sentirem junts la fiblada

desfarem el nus

que pacient

estreny la gola

buscarem refugi en cada gest

l’aixopluc d’una abraçada

cada cop més freda

encara som

pengem lluny

el fanal ens il·lumina
.
Publicat per a

1 comentari:

  1. Unknown21 d’octubre del 2010, a les 15:29

    Aquesta poesia m'ha inspirat una entrada en el blog, ja em diràs què et sembla. muaka!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)