.
.
.
no lejos de allí
una puerta
espejo mental
de éste
mi extraño mundo
al otro lado
demasiada luz
demasiado frío
yo me quedo
sin piel
pero me quedo
una puerta
espejo mental
de éste
mi extraño mundo
al otro lado
demasiada luz
demasiado frío
yo me quedo
sin piel
pero me quedo
*
.
Ei,amic! Sento no obrir aquesta pàgina més sovint. Les fotos em resulten molt familiars i el poema té allò d'autèntic que m'agrada tant encara que no resulti tant literari com altres que has escrit i que t'han quedat rodons, però on es noten més les influències com ara la de l'Alejandra. Una cosa, vés amb compte perquè la línia que separa la realitat del deliri és tan prima que pots travessar-la, quedar-te a l'altra banda i no tornar mai més.
ResponEliminaSalut!
Jordi Mogent
ai mercè
ResponEliminajo penso que ja no surto de l'altra banda...
en fi,
crec que enllaça bé el que transmet el poema amb el que ens ensenya twin peaks, els dos mons, i aquesta línia prima que tu dius que els separa... espero que tot vagi bé, jo no tinc temps ni per respirar! salut!