divendres, 21 d’agost del 2009

.
* d'alcohol... *
.
.
avui
jo i l'ampolla
l'un per l'atre
cara a cara
més buit jo que ella
.
.*
.
buidaré l'últim got
ara que és tard
i no entenc d'hores
ompliré encara
minuts amb tinta
si cal hores
i el got
tornarà a ser ple
.
.
*


2 comentaris:

  1. Victor,ahíva un comentari a aquests poemes.Segurament no es pot dir que siguin grans poemes; el recurs de les copes i ampolles buides i plenes és conegut i força utilitzat,però el que sí tenen és que expressen alguna cosa autèntica i de manera molt directa. A mi ja em va aquest estil. A vegades, a la poesia, la forma i les imatges impactants poden treure força a allò que un vol comunicar a qui l'ha de llegir. No et deixis dominar per la tirania de la forma! i no deixis d'escriure!

    Jordi Mogent

    ResponElimina
  2. no, no són grans poemes, jajaja, però com que provenen de l'experiència directa i em serveixen de benzina quotidiana vaig fent, per necessitat gairebé
    d'altra banda he superat la vergonya d'escriure i no dir-ho i aquest és el pas per compartir una mica les meves sensacions, cosa que durant molt de temps no he fet
    merci pel teu comentari tot i no saber qui ets, ara mateix almenys no et tinc situat!
    salut!

    ResponElimina