Si estic fet per desfer,

mica en mica el seny, com

sucre abraçat per l’aigua

tèbia. Fet per desfer-me

i mirar, però no pas

veure, deixaré que el

destí faci la feina.

És només a la fi

que els versos ens fan falta.

La poesia, com la

religió, sols és l’opi,

de llops desesperats.