.
.




.
.
ara que faig ziga-zagues
entre l’orgull i la vergonya
.
ara que és tard, però no vol ploure
perquè la dita, està més
que gastada
.
sé que la por, és el contrari
de la vida. Enfront la línia
recta, n’és la corba
.
i el temps avança, i la música
s’acaba. Però tant se val, si
és que el ball continua...
.
.