.

deixaré ossos en comptes d’engrunes,

les despulles oferiré als sembrats,

com quan el peix es desvincula, dono

escates, espines torno al mar

impregno el sòl a raig de sang, cedint

els peus, les passes, al camí més cru,

a l’aire els meus pulmons, perquè ja no

necessito

No. No vull ales, ulls, ni cels oberts,

perquè la finitud dóna el sentit,

respiro pedra, terra i precipici.

Em declaro: Lliure de llibertat!

.