.

Sísif carregava paraules, no pedres

mica en mica
a la boca van creixent cadenes

veig la vida rere els murs
dins la gàbia de paraules
verbs com barrots, adjectius
com manilles i pronoms
cel·ladors

el llenguatge es clava i m’esclavitza
traça el tall i la ferida

em tallaré la llengua
per poder no dir-ho tot

.

.