dimecres, 2 de febrer del 2011

.
.
.
.
VIATGE ENDINS

jugaré a empaitar turments
en la vall més fosca
al fons del gorg
on dorm la son temptant carícies

colliré bocins a l’alba
d’alè forjat en sòrdides tavernes
on pensaments invertebrats
acullen nius de por

i viuré
lluny de mi i tots vosaltres
ennuegat pel mot que calla
arraulit al fons del pou
.
.
Publicat per a

4 comentaris:

  1. Anònim8 de febrer del 2011, a les 4:41

    Un poema interessant.Fer una mica d'anàlisi no va malament.
    Els quatre primers versos m'acosten a la desfeta de les defenses que posem entre el món i nosaltres mateixos. La paraula "turments" que dóna el punt dur a aquests versos, està relacionada a un joc de forces contràries que es van manifestant i ens fan trontollar.
    En els quatre següents hi trobo un intent de fer alguna cosa que es limita a anestesiar el dolor i collir les restes. Els pensaments són fragmentaris i no aconsegueixen fer un discurs convincent.Hi ha por,a què?
    Els dos següents versos, jo diria que són el desig de l'impossible;no podem viure lluny de nosaltres mateixos, sempre anem a tot arreu amb la nostra càrrega."i tots vosaltres",serè sartreana i diré que l'infern són els altres, però hi són. I finalment el silenci, no dir i amagar-me.
    Tens una genial capacitat per dir les coses poèticament.
    Cuidat molt.
    JM

    ResponElimina
  2. victor8 de febrer del 2011, a les 4:56

    ei mercè

    merci pel supercomentari
    res a dir
    l'obra l'acaba l'espectador
    i tu l'acabes molt bé
    faig una mica el que puc
    escric menys però intento que
    el que escrigui
    em deixi més satisfet
    gràcies per dedicar part del teu temps a llegir les meves bajanades
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Unknown20 de febrer del 2011, a les 7:53

    El que m'agrada més és "on pensaments invertebrats acullen nius de por".
    Suposo que et refereixes a la negació de nosaltres mateixos ( del veritable jo), deixant-nos empaitar per la por.

    ResponElimina
  4. victor21 de febrer del 2011, a les 10:18

    ho deixo a lliure interpretació del lector, que cadascú n'extregui el que vulgui, que és on està la gràcia
    una abraçada barnolas

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)