divendres, 17 de desembre del 2010

.
.
ungles

traç de llavis

pits desangelats que algú va esgarrapar

la pluja banya

riuades de nostàlgies

ulls xuclats per la vida quotidiana

cada cop

estem més lluny d’estar a prop
.
.
.

3 comentaris:

  1. Molt eròtic. Em ve mal tan sols de pensar amb els pits esgarrapats.
    Tothom cada cop està més lluny d'estar a prop. Això ja no té compte enrere, nanu. Agafem-nos fort i anem seguint el camí vermell...
    M'agrada el joc entre el so de cop i prop.
    Una petonet titi!

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. merci anaïs, sí, és així com eròtico-dramàtic o alguna cosa, en fi, estic anticreatiu últimament, currar mata!

    ResponElimina