.
DE QUAN REGALIMA LA TARDA
Escumeja blau,
acomodant-se en delicioses corbes,
i es deixa endur,
captivant el silenci,
temptant, dubtós, cada racó.
Formes sublims s’esquerden
i s’unten suaus,
com batecs tous
que esclaten,
tot besant l’aire.
Estranyament flota un somriure,
una quietud líquida,
que quasi regalima.
.
.
RE
ResponEliminaGA
LI
MAR
.
.
.
Toma ya Victorrrrrrrrr!!!!!!
Aquí, aquí et volia veure a tu!
...Deliciós
És molt sensual, m'agrada i em sona. Responc amb un mini text escrit al Líban recentment:
ResponElimina"La vida del espíritu es como escalar las paredes resbaladizas de una esfera con la esperanza de atravesar sus capas y llegar a contemplarla en conjunto desde su superficie."
Gràcies per oferir aquest espai pel diàleg i l'intecanvi d'idees i poesia!
Maria
PS. No sé com fer perquè els comentaris surtin directament publicats amb el meu nom real, per això em presento com anònim i firmo abaix.
Tu Poesía crece y no es una sorpresa comprobarlo. Un petonet.
ResponElimina