Aquesta pàgina es un diari intern, que traspassa pell i nervis, que navega endins...
dissabte, 13 de març del 2010
. . .
si no camino és perquè em falta l’aire i m’ofega el blau perquè em sento petit i m’arrossego gola endins fent camí cap a l’estómac el ganivet a prop per si hi ha valor i el vent bufa de cara
La punta del ganivet sempre davant teu,
ResponEliminaque si no et podries punxar.
Ves en compte de no fer-te mal!
2 setmanes i el somni otomà.
Cuando los ojos de una noria
ResponEliminase deslizan raudos
por el canal de tu cuerpo
oimos los corazones ahogados
por el silencio
latir de nuevo.
Así se disuelven las sombras,
y en la penumbra del tiempo
vislumbramos los amaneceres
prohibidos
de tu recuerdo.
Gracias y besos,
María
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina