..
.
*
.
..
mossego l'ham
tasto la sang
de la boca estripada
.
tinc por
por perquè no faig
i la nit se'm menja
.
és difícil desprendre's
esmicolar-se
com la serp canviar la pell
.
però no puc
no puc dormir
tinc les mans tristes
i la lluna espera
.
.
.
*
.
No sé si t´ho vaig arribar a dir en el seu temps, però aquesta poesia sempre la trobaré una mica meva...petonets entre runes i restes de pells de serp.
ResponElimina