dimarts, 15 de setembre del 2009


.
.
construiràs
amb les mans fredes
una illa dolça
de cel ensucrat
i núvols de xocolata

.
.
construiràs
una casa de cendres
de secrets mal guardats
per sucar-hi els dits i obrir ferida

.
.
*

7 comentaris:

  1. Lo de "construiràs" em sona bé. Però crec, sincerament, que a aquestes poesies els hi manca mes diàleg i comunicacio amb altres autors. Crec que la poesia no és autonoma, que es nodreix tant de la natura, com del que han escrit i dit altres; això no la empobreix i despersonalitza, al contrari! l´enriqueix, i possibilia una apertura real a quelcom de realment nou; permet de crear-hi un espai intern de comunicació, no sé.

    M.

    ResponElimina
  2. o potser és que no llegeixo amb prou atenció... la veritat és que en una segona lectura, m´arriba més.

    m.

    ResponElimina
  3. no ho sé, la veritat, no m'ho miro tant a l'hora d'escriure, surt com surt, i...
    me n'adono que podria estar filant cada cop
    més prim i que no acabaria mai... i al final, queden com queden... mua

    ResponElimina
  4. doncs quins collons! chapeau.

    ResponElimina
  5. Vull cremar com un espelma
    bullir com la carn d'olla
    sense fugir xiulant per l'extractoor.
    Morir de mort violenta
    o desfet de plaer
    drogat podrit o sucarrimat
    però no sense havè lluitat per sentir
    estimar
    i enamorar-me del meu baixista preferit
    fins morir
    boig
    perdut
    abrigat per un càlid malson
    que no para de repetir-se
    i que potser no és tan dolent

    és
    així

    mmmua us estimo tendrumsS moriria per ser una engruna de vósS

    ResponElimina
  6. ooohhh raig de llum i de foscor!! em corre per la sang ja fa taaaant!!!! esteu en mi ara i sempre!!

    mmmmuuuuaaaa

    ResponElimina