RECITAL A PALAUTORDERA

ARA, SILENCI

compartim les formes
fins que tremolin els ossos
nus

sota la pell distreta
els nervis esqueixats
esperant que algú estripi
la nit a mossegades

*

Ensenyar a un cec
un món de paraules,
i endevinar,
rere aquell mur compacte,
que la batalla serà més lleugera
si m’abraces.

*
pronunciar-me en tu
per robar-te les paraules
i teixir
amb la boca rosa
l’alè del subterrani

*

Inflats els ulls de tan plorar,
de tan mirar enrere i no poder escriure,
amb os i carn,
l’estranya estrella de la nostra nit.

*

al record sura
flonja
amb sospir contingut
l’ànima del poema

respira el llibre
sota els ulls
em mira

*