* DE COLOR ROSA *
.
.
Costa respirar-te
tacte de lluna trista
i flotar lliscant
com entre melmelada
Costa pair
la set trista del diumenge
Costa pronunciar-te
i entendre els ulls
.
.
*
.
.
extraño
el silencio de tus ojos
tu rostro mudo
andándome despacio
a paso de susurros
a golpe de sabor
.
.*
*
El que està en català és decreixent.
ResponEliminaL'altre m'agrada bastant...però segueixes sent un cotonet, un núvol de dolçor. Massa obvi i alhora sorprenent. Crec que cada cop escrivim més semblant, però insisteixo, m'agrada;
trobo que al cel hi falten estrelles, potser és la contaminació, si vols quedem un dia i en pintem unes quantes perquè no sigui tanfosc que tinc por. Només necessitem una escala.
un Petonas..!
Per cert...ja saps que odio el rosa.
ResponEliminaVolia mencionar-te "la conversa sobre les teories que ens nuvolen el cap i ens tapen els ulls. teories que ens van grans o petites, segons es miri, pero que ens agrada creure que podem entendre. conversa sobre la nostra veritat, que mai deixara de ser nostra i per tant, relativa. conversa sobre la vida i la terra i la realitat abstracta on vivim, sobre el després i l'ahir, sobre la mort i la vida i sobre l'ambieguetat del destí sobre una cartolina blava a la que anomenen cel, com l'horitzo...una linia imaginaria que podria haver estat la fi del mon, pero la rao ens diu que marca nomes el més enllà del que no podem veure a simple vista."
Una abraçada.
si és que encara haig d'aprendre un munt de tu!!
ResponEliminauna altra abraçada
mira, aquesta està be!
ResponEliminaM.